Le petit dico d’Aqui : Glossaire du français parlé en Roussillon PDF

Es distingeixen fonamentalment dos tipus de diccionaris lingüístics: el monolingüe i el plurilingüe. Sovint hi ha la concepció del diccionari com a llibre en el qual les paraules estan ordenades alfabèticament, però amb les noves tecnologies ha canviat el concepte de diccionari, així com la manera d’accedir-hi a la informació. Després de les accepcions de la paraula, solen aparèixer expressions en les quals apareix la paraula de l’entrada, també amb el seu significat, exemples, etc. Es distingeix un diccionari d’una enciclopèdia principalment perquè un diccionari se centra en el le petit dico d’Aqui : Glossaire du français parlé en Roussillon PDF i ús dels mots, mentre que una enciclopèdia intenta recopilar i organitzar coneixement sobre temes molt variats.


Sous la dénomination de Petit dico d’aqui cet ouvrage rassemble une série de rubriques radiophoniques diffusées en 2006 et 2007 sur France Bleu Roussillon, radio de proximité du service public qui émet sur les Pyrénées-Orientales. Animateur sur cette radio, Gérard Jacquet n’est pas linguiste : il est juste un amuseur public qui a imaginé des variations sur des tournures dialectales en usage dans le français parlé du Roussillon, du Conflent, des Aspres, du Vallespir, de la Garrotxa, des Fenouillèdes et de la Cerdagne. La plupart de ces termes sont bien sûr issus de la langue catalane dans ce qu’elle a de spécifique en Catalogne du nord. Mètres étalons de la norme, les dictionnaires se doivent d’être respectés. Celui-ci n’est qu’un petit dico buissonnier et malicieux. Puisse-t-il donner à ses lecteurs l’envie d’apprendre le catalan

Segons el model de llengua: Normatius: Solen estar fets per institucions que s’encarreguen de l’ortografia i la normativa d’una llengua. Aquests diccionaris, doncs, recullen només tot allò « correcte » i representen un model d’ús de la llengua. Descriptius: Es limiten a descriure l’ús real que fan de la llengua els parlants, independentment de si aquest ús és correcte o no, i no pretenen establir cap model de llengua. L’avantatge és que, en canvi, contenen moltes més expressions i paraules que els diccionaris normatius. Diccionaris inversos i de rimes: on les paraules s’ordenen per la terminació. Diccionari ideològic: on les paraules s’agrupen per temes o camps semàntics. Els següents diccionaris monolingües son els més emblemàtics i usats avui en dia.

This entry was posted in Histoire. Bookmark the permalink.